Quan una persona pren una decisió sempre ha de plantejar-se els punts positius i els negatius i més, si es tracta de decantar el teu futur clarament cap a un costat o cap a un altre.
Jo he apostat per la comunicació audiovisual, puc guanyar o perdre, i en sóc bastant conscient. Cada vegada, en el món en què vivim, és més difícil acabar una carrera i trobar una feina segura. Més aviat, és pot dir que això és una utopia i no pas una realitat. En el meu cas, a més he d’estar preparada per assimilar el futur i els canvis constants. Ja sé que el món evoluciona i que amb el pas dels anys les coses van millorant, però sé que en aquest món s’exigeix un reciclatge constant. Amb això vull dir que cada dia és diferent a l’anterior, i que cada dia el públic o l’audiència demana que se’ls expliqui el què és nou i d’una manera nova.
Evidentment, la manera de comunicar actual no té res a veure amb quan es va inventar la impremta durant la Revolució Industrial. Això ho veu tothom a simple vista. El que no es veu tant i no s’hi presta tanta atenció és la diferència evident en com es transmetia la informació només uns cinc anys enrere. Amb l’aparició de la televisió, van ser molts els que al principi posaven en dubte aquell nou mitjà, però també van ser molts els que no varen tardar gaire en afirmar que la ràdio com a mitjà de comunicació acabaria morint. Això és el que ara està passant amb la premsa. Internet com a mitjà de comunicació ha provocat un gran canvi en la manera de distribuir la informació i arribar al receptor, i actualment són molts els que posen en dubte l’existència dels diaris d’aquí a dues o tres dècades. A part de si es perd o no el mitjà, el que canviarà i molt -i de fet ja ha canviat- és la manera com es treballa.
Internet va molt bé a les empreses perquè no té fronteres, és a dir, invertint el mateix pressupost el producte arriba arreu. D’altra banda, també té l’avantatge que és un mitjà immediat, és a dir, constantment està explicant el present, però a més posa a disposició de l’espectador tot el passat mitjançant hemeroteques, per exemple. Un altre punt positiu que crec que té el web és que ara el públic passa a ser actiu. Això, cal matisar que depèn bastant de cada mitjà i de com l’empresa planteja el paper que té el consumidor dins del web, però en la majoria de pàgines de diaris hi ha concursos de fotografies, diferents blogs i fins i tot els lectors poden opinar sobre gairebé totes les notícies.
A més, una novetat molt positiva que ofereix Internet, és que en cada moment es sap quantes persones han visitat el web i a més, quanta estona han estat llegint-hi la informació i fins i tot saber quantes notícies i quines ha consultat el mateix usuari. Això per a les empreses és molt positiu, ja que tenen informació real sobre el que els interessa als seus consumidors i a més en certa manera controlen a tothom qui els visita.
D’altra banda, Internet té el problema de la gratuïtat. Jo estic d’acord en què la informació és un dret que tenen els ciutadans, però són molt pocs professionals els qui ofereixen els seus serveis i coneixements de manera gratuïta. Amb això no estic dient que els professionals treballin per amor a l’art sense estar remunerats a final de mes, ja que les empreses es financen mitjançant la publicitat. Crec, però, que si tothom pensés això estaria d’acord en subscriure’s a un mitjà determinat o que per exemple, tu poguessis visitar el web d’un diari, però veient només la informació del dia anterior. Ja sé que això ara pot sonar una mica descabellat i que Internet deixaria de tenir la immediatesa que el dota, però en la societat en què vivim, on el capital és tan important, no entenc com la informació pot ser gratuïta i per exemple altres béns i serveis es fan pagar tan cars.
Suposo que això no tardarà molt a portar-se a terme, ja que si en un web apareix molta publicitat l’usuari també s’acaba queixant o fins i tot cansant del lloc. És per això, que penso que no seria tan negatiu pagar un tant mensualment o anualment i disposar d’informació al web sense publicitat.
Crec que tot just som al principi de l’era digital, i que par tant, hi ha moltes coses que s’han d’acabar de replantejar. Un cop tot estigui ben estudiat i implantat, la feina de l’informador canviarà i molt, ja que penso que almenys en els webs no hi haurà molta diferència si estàs visitant un mitjà radiofònic, un televisiu o un pròpiament escrit. Com he dit, tot just estem al principi i per tant, s’ha de tenir paciència, estar preparat pels canvis i no precipitar-se a ser negatius.
Amb tants canvis i tan ràpids, ara mateix no és cap disbarat que un estudiant de periodisme es pregunti què és realment el periodisme, en què es basa i com s’aplica en el món real. Sincerament, penso que cada vegada s’exigeix més talent, més domini sobre tots els mitjans i alhora hi ha més pressió.
Jo he apostat per la comunicació audiovisual, puc guanyar o perdre, i en sóc bastant conscient. Cada vegada, en el món en què vivim, és més difícil acabar una carrera i trobar una feina segura. Més aviat, és pot dir que això és una utopia i no pas una realitat. En el meu cas, a més he d’estar preparada per assimilar el futur i els canvis constants. Ja sé que el món evoluciona i que amb el pas dels anys les coses van millorant, però sé que en aquest món s’exigeix un reciclatge constant. Amb això vull dir que cada dia és diferent a l’anterior, i que cada dia el públic o l’audiència demana que se’ls expliqui el què és nou i d’una manera nova.
Evidentment, la manera de comunicar actual no té res a veure amb quan es va inventar la impremta durant la Revolució Industrial. Això ho veu tothom a simple vista. El que no es veu tant i no s’hi presta tanta atenció és la diferència evident en com es transmetia la informació només uns cinc anys enrere. Amb l’aparició de la televisió, van ser molts els que al principi posaven en dubte aquell nou mitjà, però també van ser molts els que no varen tardar gaire en afirmar que la ràdio com a mitjà de comunicació acabaria morint. Això és el que ara està passant amb la premsa. Internet com a mitjà de comunicació ha provocat un gran canvi en la manera de distribuir la informació i arribar al receptor, i actualment són molts els que posen en dubte l’existència dels diaris d’aquí a dues o tres dècades. A part de si es perd o no el mitjà, el que canviarà i molt -i de fet ja ha canviat- és la manera com es treballa.
Internet va molt bé a les empreses perquè no té fronteres, és a dir, invertint el mateix pressupost el producte arriba arreu. D’altra banda, també té l’avantatge que és un mitjà immediat, és a dir, constantment està explicant el present, però a més posa a disposició de l’espectador tot el passat mitjançant hemeroteques, per exemple. Un altre punt positiu que crec que té el web és que ara el públic passa a ser actiu. Això, cal matisar que depèn bastant de cada mitjà i de com l’empresa planteja el paper que té el consumidor dins del web, però en la majoria de pàgines de diaris hi ha concursos de fotografies, diferents blogs i fins i tot els lectors poden opinar sobre gairebé totes les notícies.
A més, una novetat molt positiva que ofereix Internet, és que en cada moment es sap quantes persones han visitat el web i a més, quanta estona han estat llegint-hi la informació i fins i tot saber quantes notícies i quines ha consultat el mateix usuari. Això per a les empreses és molt positiu, ja que tenen informació real sobre el que els interessa als seus consumidors i a més en certa manera controlen a tothom qui els visita.
D’altra banda, Internet té el problema de la gratuïtat. Jo estic d’acord en què la informació és un dret que tenen els ciutadans, però són molt pocs professionals els qui ofereixen els seus serveis i coneixements de manera gratuïta. Amb això no estic dient que els professionals treballin per amor a l’art sense estar remunerats a final de mes, ja que les empreses es financen mitjançant la publicitat. Crec, però, que si tothom pensés això estaria d’acord en subscriure’s a un mitjà determinat o que per exemple, tu poguessis visitar el web d’un diari, però veient només la informació del dia anterior. Ja sé que això ara pot sonar una mica descabellat i que Internet deixaria de tenir la immediatesa que el dota, però en la societat en què vivim, on el capital és tan important, no entenc com la informació pot ser gratuïta i per exemple altres béns i serveis es fan pagar tan cars.
Suposo que això no tardarà molt a portar-se a terme, ja que si en un web apareix molta publicitat l’usuari també s’acaba queixant o fins i tot cansant del lloc. És per això, que penso que no seria tan negatiu pagar un tant mensualment o anualment i disposar d’informació al web sense publicitat.
Crec que tot just som al principi de l’era digital, i que par tant, hi ha moltes coses que s’han d’acabar de replantejar. Un cop tot estigui ben estudiat i implantat, la feina de l’informador canviarà i molt, ja que penso que almenys en els webs no hi haurà molta diferència si estàs visitant un mitjà radiofònic, un televisiu o un pròpiament escrit. Com he dit, tot just estem al principi i per tant, s’ha de tenir paciència, estar preparat pels canvis i no precipitar-se a ser negatius.
Amb tants canvis i tan ràpids, ara mateix no és cap disbarat que un estudiant de periodisme es pregunti què és realment el periodisme, en què es basa i com s’aplica en el món real. Sincerament, penso que cada vegada s’exigeix més talent, més domini sobre tots els mitjans i alhora hi ha més pressió.
