Aquesta Setmana Santa he tingut la sort de poder anar a visitar la ciutat de Pamplona i anar a passar un parell de dies a Cadaqués (un dels pobles més bonics de Catalunya).
Si he de triar una ciutat per descriure allà on he passat les vacances, però, em quedo amb Banyoles. Suposo que és perquè com es sol dir: “com a casa no hi ha enlloc”.
Banyoles és la capital de comarca d’ El Pla de l’Estany (província de Girona). Això fa que fa que estigui situada al nord-est de Catalunya, a mig camí de la Costa Brava i dels Pirineus, formant un triangle de poblacions i indrets de gran interès històric i paisatgístic. Situada a uns 15 km de Girona i a uns 120 de Barcelona, fa que tingui fàcil accés a aeroports, universitats i a la gran diversitat de serveis que ofereixen les gran ciutats.
La ciutat de Banyoles està ubicada a la riba oriental de l’Estany que porta el mateix nom, sobre la cota de 175 metres sobre el nivell del mar. Està situada al límit més oriental del Sistema Transversal Català, al mig d’una depressió natural que té el seu origen en la conca lacustre. Banyoles queda flanquejada al nord pels blocs abruptes de la Mare de Déu del Món i a ponent per la serra de Rocacorba. La plana està envoltada de serralades, excepte pel sud que s’obre la plana de Cornellà del Terri en direcció a Girona ciutat.
El terme municipal de Banyoles és petit, amb una superfície de 10,89 km², i queda envoltat pels municipis de Porqueres i Fontcoberta. Tot i això, quan passeges els carrers de la ciutat i pel barri vell no es té una sensació de que la densitat de població sigui elevada, ja que hi ha moltes mes cases que no pas blocs de pisos.
Banyoles és una ciutat d’uns divuit mil habitants aproximadament, per tant una mida que la fa una ciutat petita, on es pot arribar caminat a gairebé tot arreu i on tothom es coneix. Per tant, es pot dir que Banyoles encara es troba a un entre mig de poble i ciutat.
El meravellós Estany és l’origen i el principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica i un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Així mateix, l’Ajuntament de Banyoles i la seva societat civil en reclamen la seva declaració com a Parc Natural.
L'Estany de Banyoles és d’origen tectònic i càrstic i es va formar en època quaternària (fa 250.000 anys).
El primer Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre el nivell actual.
A la vora de l’Estany, entre el paratge dels Desmais i la Caseta de Fusta, hi ha, a la riba i dins l’aigua, unes construccions emblemàtiques: són les pesqueres.
Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. Totes elles reben un nom particular. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves. De totes maneres, al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX.
El paratge dels Desmais, situat prop de l'Estanyol del Vilar, és un dels espais més romàntics i peculiars de l'Estany. Els seus arbres bucòlics, amb les seves branques llargues, torçades i caigudes fins tocar l'aigua (com si estiguessin "desmaiats"), li configuren un to poètic, dionisíac com diria l'il·lustre mossèn Constans. Altres espais romàntics són les grans quantitats de palanques i miradors des d’ on es pot observar l’Estany i la quietud de la natura.
Una altre de les característiques de l’Estany és la gran diversitat d’esports que s’hi practiquen tan dins com als voltants. Cada dia són molts els banyolins que fan la volta (uns gairebé 7 km) caminat, corrents o amb bicicleta. A més, dins de l’estany es practiquen tant el rem com el piragüisme i fins i tot la natació. A més, als voltants de l’Estany hi ha el Parc de la Draga, on hi ha un velòdrom i el poliesportiu (on s’hi practica bàsquet, handbol, hoquei, futbol sala i taekwondo entre d’altres esports). A més, davant de l’Estany també hi ha el Club Natació Banyoles, el Centre d’alt rendiment de rem, el Club Tennis Banyoles i el Camp Nou del Club Deportiu Banyoles. Per tant, doncs, es pot afirmar que Banyoles cada vegada està més preparada a ser una ciutat per i per a l’esport.
Banyoles i concretament l’Estany, crec que és un indret de Catalunya que s’ha d’anar a visitar. L’època de l’any no importa, ja que a cada estació l’Estany està diferent i té els seus encants. Durant l’ hivern es poden observar els tons freds, ja que l’aigua és gairebé blau fosc. A la primavera en canvi, s’hi poden veure molts animals (sobretot ànecs de forces espècies diferents) i domina sobretot la tonalitat de verds. A l’estiu, en canvi els ànecs són substituïts per persones, ja que pels banyolins és habitual banyar-se i prendre el sol i a la tardor, els plataners del costat de l’estany cobreixen els camis amb les fulles de tonalitats taronges, grogues i marrons.

Banyoles és Banyoles, no té més i per poder valorar-ne l’encant s’ha de veure.