autodescripció

Tinc la cara força curiosa, i el meu gran tret característic són els ulls. Sí, tinc els ulls grans i blaus, molt blaus. A més, durant l’any estic bastant morena, però a l’estiu quan la pell es posa gairebé del mateix color que la xocolata amb llet, encara impressionen més. El nas no és ni molt gran ni molt petit i una mica aixecat. Els meus llavis són bastant carnosos o com es diu popularment, petoners. Tot i que mai no he portat ferros, tinc les dents ben posades. Una altra cosa que crida l’atenció de la meva cara són els pòmuls, que crec que es podrien descriure com a prominents. Tinc el cabell força llarg, estirat, escalat i del color de la palla, però hi porto alguns reflexos més daurats. Fa relativament poc que porto serrell, però a l’estiu, amb la calor, me l’acostumo a posar enrere i recollit.
La resta del meu cos la puc descriure com a gairebé un metre setanta d’alçada i unes mesures bastant normals tot i no ser prima.
El meu caràcter és fort, però a la vegada fàcil de dominar. Sóc una persona bastant transparent, és a dir, la meva cara reflecteix perfectament el meu estat d’ànim. També puc dir que sóc riallera, capritxosa, bromista, exigent i poc conformista. Encara que em considero una noia treballadora, manetes i tossuda, tinc un enemic que és la mandra i que més d’una vegada em guanya.
No m’agrada gaire parlar de mi i alhora em costa força, per tant el millor consell que et puc donar és que si vols saber més coses, em coneguis.