L'esforç

L’esforç va molt lligat a la disciplina, a la constància i a la motivació personal.
Esforçar-se per fer alguna cosa que t’agrada és relativament fàcil, i a més si per fer això n’obtens una recompensa. De fet, això és el que jo entenc com a feina: quan fer el que t’agrada és el teu ofici i la recompensa és la satisfacció d’allò que fas i perquè no dir-ho, la remuneració salarial a final de mes.
Esforçar-se per fer alguna cosa que no t’agrada ja és més difícil. De fet, té més mèrit. Tots ens hem trobat més d’una vegada davant dels apunts de l’assignatura que no ens agrada, però els hem de estudiar, ens hem d’aprendre un mínim si volem treure’ns de sobre aquella matèria. La diferència, però, està en les ganes amb què ho fem o amb l’objectiu que ens fixem.
Volem ser mediocres i anar a pel 5? Si és així, com a mínim hauríem de mirar el 60% de la matèria, perquè hem de pensar en la Llei de Murfi, i que per tant, sempre hi pot haver la pregunta que no sabem ni per on agafar-la. Si seguim amb aquesta teoria però, ens haurem d’esforçar amb aquest 60%, ja que si volem aprovar, haurem de saber-nos-ho perfectament.
Una altra opció és anar a per nota. Tothom sap quines són les seves possibilitats i quina és la seva capacitat, però fer les coses ben fetes no té preu. No tothom pot tenir un deu, però per molts obtenir un cinc i mig en una assignatura que li costa ja li és una gran satisfacció.
Després d’un gran esforç, la sensació que se n’obté és inexplicable. Sovint la gran frase és "ha valgut la pena gastar suor i llàgrimes". Sí, és així.
La suma de l’esforç, la disciplina, la constància i la il·lusió és efectiva en un 99% dels casos. Doncs, per què no provar-la?